PONCIA

ProtagoniTzada por LOLITA FLORES

Dins d’una tempesta de boira, Poncia, la criada de Bernarda Alba, resa per la mort d’Adela. La casa s’ha enfonsat en un mar de silenci. Poncia parla sola i també amb elles, amb Bernarda Alba i amb les seues filles.

Aquest text està escrit a partir de les intervencions del personatge de Poncia en l’obra 'La casa de Bernarda Alba', de Federico García Lorca. En una anàlisi profunda del personatge, Luis Luque rescata les paraules de Poncia i les transforma en reflexió, soliloquis i diàlegs amb fantasmes i ombres. D’aquesta manera, s’il·lumina una nova mirada dins de la casa. En l’obra original assistim a una successió de fets que es desenvolupen en ordre cronològic. Ací, en aquesta Poncia, no. Ella parla després del xoc produït pel suïcidi d’Adela. Tot ocorre després de la seua mort.

Escoltem la veu de la criada per a il·luminar els racons foscos de l’obra de Lorca. Poncia parla de suïcidi, llibertat, culpa, classe, educació i sexe. I ho fa amb tota la força d’una veu que ha sigut maltractada i silenciada. L’ànima de «la Poncia» s’obri per a insistir en la necessitat de transmetre als altres la idea d’estimar-nos en llibertat.