El hijo de la cómica

protagonitzada per JOSÉ SACRISTÁN 

El grandíssim José Sacristán rescata les memòries de Fernando Fernán Gómez arreplegades en “El tiempo amarillo, 1921-1943” per a donar vida sobre l'escenari a un altre gran de la interpretació que, segons paraules de Sacristán, li va ensenyar a escoltar el món. Amb l'afecte d'eixe record, aquesta obra posa en peus les seues històries, relats compartits que parlen de pors, esperances i somnis.

Un sentit homenatge a qui va ser el seu amic i, alhora, el seu mestre. Fernando Fernán Gómez era fill d'actriu, d'una “còmica”, d'ací el títol de l'obra que rescata les seues arrels, la seua essència i la seua humanitat.

Sota la producció de PENTACIÓN ESPECTÁCULOS, en aquesta obra, Sacristán trau a relluir la seua faceta interpretativa, alhora que s'erigix com a director i autor del text. Un triplet d'excepció per a gaudir del millor Sacristán xarrant del seu gran amic en una oportunitat, com només sap fer el teatre, de tornar a ajuntar-los sobre un mateix escenari.

En paraules de José Sacristán

Si l'escriptor Delibes em va ensenyar a mirar, el còmic Fernán-Gómez, a escoltar.

Durant uns quants anys vaig tindre el privilegi d'estar prop d'ell i escoltar-li.

Escoltar-li, entre altres, la història de Fernanda López, la rossa, la seua besàvia, de la qual va heretar el color de pèl i que era de Valdelaguna, un poble al costat de Chinchón, el meu. I de Carolina Gómez, costurera, l'àvia que va cuidar de la seua infància com Natividad López, la feina de casa, va cuidar de la meua.

Intercanviem i compartim coincidències en altres tantes històries. Històries de supervivència, d'absències, pors, esperances, somnis: de llibertat, de 'arribar a ser algú', de ser per què no? Jackie Cooper, 'el de L'illa del tresor', i també 'escriptor de novel·les de Salgari'.

Ferm, orgullosament resolta en la seua melancolia, sonava la veu de Fernando en recordar aquells temps, en recordar-se.

Ressons de Baroja, Galdós, Barea... rondaven per aquella memòria.

També, a través de la de Fernando, se m'antullaven les veus de la seua àvia i de la meua, la llunyana de Carola, la seua mare, la de María, la criada analfabeta aficionada a la poesia, la de Florentina i el 'fotre que cames' del seu nuvi.

La veu del xiquet somiador, la del meritori amb el seu "puñadito" de castanyes pilongas en la butxaca, la del jove enamorat i amb pressa, amb molta pressa...

Veus en una sola veu.

Confie que m'escolteu amb la mateixa o semblant emoció amb la qual jo li escoltava a ell, el net de la costurera, el fill de la còmica.

 Equip artístic i tècnic

 Adaptació i direcció: José Sacristán
Ajudant direcció: Amparo Pascual
Escenografia audiovisual: Juan Estelrich
Vestuari i attrezzo: Picaporte
Disseny de cartell: David Sueiro
Fotografia de cartell: Javier Naval
Cap tècnic: Ignacio Huerta
Cap de producció: Juan Pedro Campoy
Ajudant producció: Estela Ferrándiz
Diseño i tècnic d'il·luminació: Tatiana Reverto
Regiduría, maquinària i vídeo: Juan José Andreu
Gerencia: Cristina Berhó
Guitarra espanyola: Carlos Goñi
Distribució: Rosa Sainz-Pardo, David Ricondo i Eva Esteban
Comunicació i premsa: Isabel Martín i Javier Antolín
Productor: Jesús Cimarro